divendres, 11 de febrer del 2011

La intimitat i Gabriel Schmitz

El pintor d’origen alemany Gabriel Schmitz retorna a la galeria Jordi Barnadas per presentar la seva nova col·lecció pictòrica Llum passatgera, un conjunt d’obres intimistes que l’autor mostra en un entorn igual d’acollidor i en el qual, com ell afirma, s’hi sent molt còmode.

Gabriel Schmitz junt al seu quadre Eguia

Llum passatgera es basa en una sèrie de retrats, i algun autorretrat també, de persones en circumstàncies quotidianes, però sempre embolcallades per l’aura etèria dels pensaments. Schmitz, amb la seva llarga camisa de tipus oriental, està en perfecta sintonia amb la seva obra i reivindica el gust per l’experiència personal: “és curiós veure quan i com es mostra [la inspiració], però fonamentalment el que faig ve de la intimitat. Jo veig el quadre, i espero que l’espectador també... No és quelcom que es pugui veure en un espai massa gran, i a mi també m’interessa aquesta relació particular, no les grans escales”.  

Dones mirant Dona i cendrer (lateral) i Convidada (centre)

No obstant això, Gabriel Schmitz és un autor reconegut a nivell internacional, i ha exposat tant a Europa (Anglaterra, Espanya, França) com als Estats Units. Segons l’autor, “el fet d’exposar en diversos països potencia molt: la recepció de les coses canvia i ja no és particular perquè hi ha una visió de fora i això et va perfilant els sentits i et fa estar més alerta. Ets més conscient del que tens i del potencial que té el que t’envolta”.  I en això ningú pot tenir més raó que ell, ja que com a artista ha fet la seva carrera fora de la seva Alemanya natal; de fet, viu a Barcelona des del 1994 i ha realitzat viatges a l’Àfrica i el Japó, llocs exòtics que l’han inspirat en obres anteriors.

Self with hat, autorretrat de l'artista

Aquesta exposició s’inaugurà el passat dia 10 i restarà a la galeria Jordi Barnadas fins el 5 de març, tot i que la galeria disposa d'un fons permanent d'obra on també es poden trobar més pintures d'Schmitz, ja que hi ha exposat regularment des del 1999.  


Per Mar Armengol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada