*VISUAL SHOTS*

Retrat de Mikel Jaso. © Judit Contreras

Obra gràfica de Mikel Jaso

El temps passa ràpidament i sembla que tot tingui una data de caducitat. El que avui és noticia demà potser ja no ho és. El que avui és important, el que ens sedueix, potser demà ja no ens agrada, potser perd rellevància. Deia Cartier-Bresson que la fotografia “c’est mettre sur la même ligne de mire la tête, l’oeil et le coeur” que consisteix en esperar el moment precís per disparar, trobar l’instant en què tot forma un conjunt significatiu. Aleshores aquesta imatge pot ser tant especial que no arriba a expirar en el temps.

Mikel Jaso, grafista independent, treballa a Barcelona en diversos àmbits del disseny gràfic i la il·lustració en el món editorial i cultural. Les seves imatges es publiquen en diaris com La Vanguardia, Público o The New York Times. Acostumat a treballar al peu de la noticia, d’una forma ràpida i eficaç, traduint conceptes i idees, avui ens mostra alguna de les seves obres més conegudes, però també moltes novetats que ell mateix ha batejat com “minimallages”, o mínimes intervencions, dirigides a produïr el máxim d’impacte amb l’econòmia de mitjans que el caracteritza. 

imatges de l'exposició *Visual Shots*

L’exposició, que s’inaugurarà aquesta tarda 25 de febrer a les 20’00h a la Galeria Cosmo, pren el nom de Visual Shots i el seu autor explica que reuneix aquelles imatges especials que subsisteixen. També recull moltes obres inèdites on la ironia i el lirisme coexistiesen amb naturalitat. Amor, desamor, i mort són alguns dels temes que inspiren a Jaso per crear les seves composicions visuals, realizades a través de pictogrames, collages, trames de punts o tipogràfics.

per Judit Contreras 

Els pintors novells també existeixen

 

Des de la seva inauguració l'any 1991, la galeria Trama ha acollit les propostes més avantguardistes



Fins ara hem anat veient galeries dedicades a exposar obres d’artistes ja consolidats. Ja era hora, doncs, que féssim esment d’aquelles altres galeries que donen major rellevància als artistes novells.  En aquest cas hem seleccionat la galeria Trama (c/ Petritxol núm.8), que des del passat dia 24 de febrer i fins al 13 de març acull la exposició col·lectiva dels artistes Javier Vázquez i Llorenç Pont.

Dos artistes seleccionats per a exposar en la galeria gràcies a la seva participació en el concurs Art<30 organitzat per la Universitat de Barcelona i la Sala Parés (de la qual la Galeria Trama n’és filial) i que exemplifiquen perfectament la doble vessant d'aquesta sala. Per una banda, Javier Vázquez aposta per una línea figurativa basada en temàtiques estiuenques contemporànies, amb un tarannà crític pel que fa a la saturació que se sol experimentar en aquesta època de l'any. Per altra banda, Llorenç Pont es decanta per la via de l'abstracció més pura servint-se de colors estridents, arribant a utilitzar tons fluorescents.

El concurs Art<30, adreçat a creadors del món de la fotografia i la pintura menors de 32 anys, pretén incentivar la creació i facilitar l’entrada en el món comercial dels pintors guardonats tant pel que fa als circuits particulars com en empreses o institucions. Per a obtenir més informació al voltant de les bases d’aquest concurs, la convocatòria de 2011 del qual s’obrirà en breu, seguiu atents a les actualitzacions del nostre blog, ja que d’aquí pocs dies publicarem una entrevista amb Joan Anton Maragall, un dels responsables de la Sala Parés i coorganitzador del concurs.



  

Obra de Javier Vázquez


 


Obra de Llorenç Pont

 Per Pep Corral 
 

Fent bones migues amb obres originals

Fins ara, hem presentat algunes galeries d'art de l'Eixample barcelonina i, sense deixar de convidar-vos a descobrir sempre els secrets d'aquests petits oasis artístics, aquesta vegada ens  proposem animar-vos a baixar uns quants carrers per tal que us endinseu a Ciutat Vella; concretament, a la vora de la Catedral, on es troba un dels cafès Buenas Migas. El motiu? Descobrir artistes independents mentre gaudiu d’un esplèndid berenar a base de té i pastes. 

Les llampants pintures de Daninelle

El Buenas Migas de la Baixada de Santa Clara ofereix a artistes de tots els estils la possibilitat de decorar les parets de la focacceria amb les seves teles, que es poden adquirir al local mateix per mòdics preus que oscil·len dels 70 als 150€. De fet, la llista d'espera d'artistes que hi volen "exposar" és fins el 2014, tal i com ens va informar un dels responsables de l'establiment.

Els personartges tocant instruments, plasmats en diferents colors i mides

Aquests dies, i fins l’abril, Daninelle presenta a les parets de la petita focacceria la seva col·lecció de llampants pintures que transmeten bon humor i energia a través de motius musicals i exòtics. També s’hi poden trobar les petites teles de Nicolette qui, inspirant-se en Antoni Gaudí i en les formes naturals, ha plasmat en cada quadre alguns detalls dels famosos edificis de l’arquitecte català. Probablement, els nombrosos turistes que aquests dies passegen pel Casc Antic podran trobar en la seva obra un record original i diferent del típic souvenir que es pot comprar a qualsevol botiga. 

Les pintures de Nicolette, una basada en Gaudí (al centre) i l'altra de formes abstractes i colorides

L'ambient del local, molt ben il·luminat i acollidor

Per Mar Armengol.

Jaume Borrell il·lustra el paisatge dels pobles catalans

El pintor Jaume Borrell ha inaugurat avui la seva exposició a la Galeria Comas per presentar una sèrie de 35 obres que il·lustren el paisatge pirinenc català, del qual Borrell, nascut a Barcelona, se sent fill adoptiu. Les pintures, acollidores i fresques, recorden als olis impressionistes i per a l'autor representen el “punt i a part” que és la vida als Pirineus. La majoria d’imatges pertanyen a façanes i balcons de cases de pobles i petites ciutats de l'interior del país, però  també n’hi ha algun de l’illa de Mallorca.

  

Jaume Borrell al costat de les seves obres



Pel que fa al format, és peculiar observar que les teles que contenen els quadres estan sempre formades per més d’una peça, cosa que caracteritza l’obra de Borrell: “Pinto directament sobre aquesta estructura que jo mateix faig. Recordo que el motiu va ser molt espontani; fa uns quinze anys, vaig voler pintar un quadre gran, però em mancava una tela de les proporcions necessàries, de manera que en vaig ajuntar de petites, i des d’aleshores treballo així ”. I és que aquest artista pinta de manera espontània, sense cap tipus de pressió per res meditat, ja que com diu ell, “si penses massa les coses, no surten”.  

Girona

Aquesta exposició en concret restarà a la sala interior Galeria Comas oficialment fins el 10 de març, i fins el 24 de febrer recordem que també es pot veure l'obra d'en Granja Llobet. 



Tuxent


Per Mar Armengol.

La intimitat i Gabriel Schmitz

El pintor d’origen alemany Gabriel Schmitz retorna a la galeria Jordi Barnadas per presentar la seva nova col·lecció pictòrica Llum passatgera, un conjunt d’obres intimistes que l’autor mostra en un entorn igual d’acollidor i en el qual, com ell afirma, s’hi sent molt còmode.



Gabriel Schmitz junt al seu quadre Eguia



Llum passatgera es basa en una sèrie de retrats, i algun autorretrat també, de persones en circumstàncies quotidianes, però sempre embolcallades per l’aura etèria dels pensaments. Schmitz, amb la seva llarga camisa de tipus oriental, està en perfecta sintonia amb la seva obra i reivindica el gust per l’experiència personal: “és curiós veure quan i com es mostra [la inspiració], però fonamentalment el que faig ve de la intimitat. Jo veig el quadre, i espero que l’espectador també... No és quelcom que es pugui veure en un espai massa gran, i a mi també m’interessa aquesta relació particular, no les grans escales”.  



Dones mirant Dona i cendrer (lateral) i Convidada (centre)



No obstant això, Gabriel Schmitz és un autor reconegut a nivell internacional, i ha exposat tant a Europa (Anglaterra, Espanya, França) com als Estats Units. Segons l’autor, “el fet d’exposar en diversos països potencia molt: la recepció de les coses canvia i ja no és particular perquè hi ha una visió de fora i això et va perfilant els sentits i et fa estar més alerta. Ets més conscient del que tens i del potencial que té el que t’envolta”.  I en això ningú pot tenir més raó que ell, ja que com a artista ha fet la seva carrera fora de la seva Alemanya natal; de fet, viu a Barcelona des del 1994 i ha realitzat viatges a l’Àfrica i el Japó, llocs exòtics que l’han inspirat en obres anteriors.

Self with hat, autorretrat de l'artista

Aquesta exposició s’inaugurà el passat dia 10 i restarà a la galeria Jordi Barnadas fins el 5 de març, tot i que la galeria disposa d'un fons permanent d'obra on també es poden trobar més pintures d'Schmitz, ja que hi ha exposat regularment des del 1999.  


Per Mar Armengol.

Taberna, bar, Granja

El passat dia 8 de febrer es va inaugurar a la Galeria Comas una exposició de l’artista granollerí Antoni Granja Llobet i que restarà oberta fins al dia 24 d’aquest mateix mes. Les obres d’aquesta quarta exposició del pintor a aquesta galeria, una trentena en total, giren majoritàriament entorn a la figura dels antics bars, tabernes i casals repartits al llarg de la geografia catalana.

L'artista granollerí Antoni Granja Llobet

Una temàtica que,amb el temps, s’ha convertit en senyal d’identitat de Granja Llobet i que va fer que la seva obra fos apreciada per figures tals com Camilo José Cela o Victoriano Crémer. Tot i així, el propi pintor no dubta en assumir-la com a pròpia declarant que aquesta “és una temàtica que faig des de petit, quan entrava a aquests locals amb un llapis i un paper i començava a dibuixar” encara que recorda que “de jove també havia fet paisatges, però ara prefereixo fer bars i tabernes, que són uns temes molt meus i que se’m reconeixen molt. Si fes alguna cosa diferent la gent s’estranyaria.”



Billar al Café Sperl



Les obres restaran a disposició del públic fins a finals de mes encara que si algú està interessat en adquirir-ne alguna es recomana que s’afanyin, ja que el mateix dia de la inauguració,dues d’elles ja havien estat adquirides.

Café Bar Restaurant La Toscana

Per Pep Corral